S44. L’antropologia urbana i els usos dels «indesitjables»: urbanisme, expulsió i producció política de la ciutat

S44. L’antropologia urbana i els usos dels «indesitjables»: urbanisme, expulsió i producció política de la ciutat

Coordinación:
Miquel Fernández i Gonzàlez (UV)
miquel.fernandez-gonzalez@uv.es

Martin Lundsteen (UB)
martinlundsteen@ub.edu

Des dels seus inicis, una de les categories cabdals de l’antropologia urbana ha sigut la de la marginalitat amb treballs que han esdevingut referencies ineludibles, com el d’Oscar Lewis (1959), permetent des d’ençà la proliferació d’estudis entorn de la construcció de desigualtats, en tant que formes culturals de dominació  i resistència. Tanmateix, no fou fins a la dècada dels vuitanta del passat segle que aital projecte arrelà a l’Estat Espanyol, culminant amb la crítica institucional de San Román (1991) i contribuint a l’esplet de l’interès per l’antropologia urbana en general que s’hi dona llavors (com ara Pujadas 1991 i Cucó Giner 2004) fins als nostres dies, esdevenint clau en multitud d’estudis entorn a la pobresa, la informalitat i la mercantilització de la ciutat.

Aquest simposi dona continuïtat a aquest llegat tot fitant la ullada, però, en els usos i aprofitaments que se’n fa dels marges i ho fa a partir de polítiques urbanes contemporànies que produeixen i instrumentalitzen aquests «espais urbans altres», i establint durant el procés una oposició directa entre els «indesitjables», figures performades i sota sospita en tant que pobres, fetitxistats per alguna adscripció que es presumeix perillosa, com ara poblacions racialitzades, immigrants indocumentades, orientacions sexuals minoritzades, treballadores sexuals, treballadores en l’àmbit de l’economia informal, veïnes desnonades, col·lectius criminalitzats o activistes de moviments socials; i els «desitjables»: subjectes que gaudeixen del privilegi d’ordenar i consumir la ciutat, afavorits per les dinàmiques d’acumulació de capital en l’espai urbà que els ubica en posicions d’avantatge en termes de capital social i cultural gràcies a polítiques articulades al voltant del «civisme» i la «qualitat de vida» (Lundsteen i Fernández 2021).

Tot projecte urbanístic és també un projecte polític i social: implica una idea de ciutat, una jerarquia d’usos legítims i il·legítims, i una definició —sovint implícita— de les poblacions que cal atraure, retenir, corregir o expulsar. Per tant, el disseny contemporani de l’espai urbà implica la producció simultània de subjectes i pràctiques a controlar i bandejar. Ara bé, lluny de constituir una anomalia, aquestes figures, a més de marginades, sobrerepresentades per tot de pànics morals, estenen l’efecte fronterer a capes poblacionals progressivament més àmplies. Aquests dos pols de l’espai desitjat i l’indesitjat esdevenen centrals en els processos d’atracció de nova població amb més capacitat de dispendi, justificant les polítiques de revalorització urbana que, forçosament, acaben esdevenint colonitzadores (Fernández 2022, Lundsteen 2022 o Morell 2015).

En aquest sentit, reiterem que també cal entendre la producció dels indesitjables com una forma de frontera urbana bastida, a partir d’operacions quotidianes de classificació moral, jurídica, racial i espacial. A pics, aquests col·lectius reben una sanció administrativa i mediàtica sota l’etiqueta d’«incívics»,  contribuint així a exercir i recrear fronteres socials gràcies a un llenguatge que versa entorn de la convivència, la cohesió social, el civisme, la seguretat o la qualitat de vida (Fassin 2011). Per aquest motiu, la figura dels «indesitjables» esdevé una eina analítica clau per a revelar com la ciutadania i el control social es constitueixen a partir de l’exclusió social i de la seva pròpia negació: la del «no-ciutadà» o ciutadà «defectuós». Alhora, aquest concepte desvetlla com les estratègies de fronterització faciliten l’explotació laboral, l’extracció habitacional i la precarització en els àmbits de la producció i la reproducció social. Finalment, el simposi també pren interès per les tàctiques de resistència de les diferents poblacions situades a l’altra banda del desig (Ghertner 2015; de Koning 2017).

Així, doncs, convidem a a presentar contribucions que des de l’antropologia urbana tractin, entre d’altres, sobre els següents eixos de recerca:

• la deconstrucció de fronteres i polítiques entorn d’allò desitjable i allò indesitjable
• les cultures de control i les genealogies del govern de la pobresa urbana
• els usos del «bé» i les retòriques de civisme, urbanisme, seguretat i rehabilitació
• la configuració de l’espai públic com a territori d’excepció
• l’expulsió habitacional i les respostes populars concertades i autònomes
• els usos polítics de la convivència, la cohesió social, el civisme i la seguretat en la construcció de poblacions indesitjables
• els processos de racialització i la seva articulació amb la revalorització de l’espai, l’habitatge i la mobilitat
• les dinàmiques de despossessió a partir de processos de gentrificació i turistificació
• la construcció del mal urbà i dels mites territorials
• l’ús de mà d’obra precaritzada, l’explotació de la vulnerabilitat a partir de la criminalització
• el paper dels desitjables en la revalorització urbana, la seva constitució i la seva relació amb els indesitjables
• agència i resistència en la forma de tàctiques dels col·lectius d’indesitjables, la informalitat com a supervivència, l’exigència de demandes

Idiomes: S’accepten propostes en català i castellà

Referències bibliogràfiques:

• CUCÓ I GINER J 2004 Antropología urbana. Ariel
• FASSIN, D 2011 “Policing Borders, Producing Boundaries: The Governmentality of Immigration in Dark Times.” Annual Review of Anthropology
• FERNÁNDEZ GONZÁLEZ M 2022 (2014) Matar al Chino. Entre revolución urbanística y el asedio urbano del Raval de Barcelona. Virus Editorial
• GHERTNER D A 2015 Rule by Aesthetics: World-Class City Making in Delhi. Oxford University Press.
• DE KONING A 2017 “‘Handled with Care’: Diffuse Policing and the Production of Inequality in Amsterdam.” Ethnography 18.4, 535–555
• LEWIS O 1959 Five Families: Mexican Case Studies in the Culture of Poverty. Basic Books
• LUNDSTEEN M 2022 La mezquita contestada. Islamofobia, racismo y capitalismo. Bellaterra
• LUNDSTEEN M i M FERNÁNDEZ GONZÁLEZ 2021 «Zero-tolerance in Catalonia. Engaging the sociocultural other in public space», Critical Criminology 4, 837-52
• MORELL M 2013 «De l’espai no te’n refies mai: Treball urbà i formació/lluita de classe», Quaderns-e de l’Institut Català d’Antropologia 18.2, 53-67
• PUJADAS JJ 1991 «Presente y futuro de la antropología urbana en España», JL GARCÍA GARCÍA ET AL (dirs) Malestar cultural y conflicto en la sociedad madrileña. II Jornadas de Antropología de Madrid. Consejería de Integración Social – Comunidad de Madrid, 45-78
• SAN ROMAN T 1991 «La marginación como dominio conceptual. Comentarios sobre un proyecto en curso», J PRAT I CARÓS ET AL (coords) Antropología de los pueblos de España. Taurus

Volver al listado de Simposios